Pràctica diària
Marlanda
El teu espai de pràctica
mar i terra
Si tinguéssiu fe com un gra de mostassa, mouríeu muntanyes.
Mateu 17,20
Índex
Per a tu
Potser no és casualitat que t’hagis sentit inspirada a fer la teva Marlanda d’aquest color. Un gra de mostassa és petit i groc, com cadascun dels grans que tens a les mans.
I el missatge és aquest: no en cal gaire. Si fas aquesta pràctica amb la fe d’un gra de mostassa, només amb una miqueta, n’hi ha prou. Com diu el Curs a les seves lliçons, amb les oracions de la teva Marlanda passa el mateix: no cal que et creguis el que dius, ni que hi estiguis d’acord. Només cal que ho practiquis, perquè és practicant que en descobriràs la veritat. Amb aquesta petita disposició, amb un «d’acord, m’hi poso», poden passar miracles al teu cor i a la teva vida.
El Jesús d’Un Curs de Miracles t’ho desitja fervorosament. I com que no té ego, s’adapta al que tu necessitis.
Així que aquí tens aquesta eina. Juga-hi, fes-la teva i enamora-te’n.
Maria
Abans de començar
Aquesta pràctica neix de la tradició del mala i del rosari: passar els grans entre els dits mentre repetim unes paraules. Aquí les paraules són senzilles, i les pots fer teves.
Hi ha una versió per al dia i una altra per a la nit. Només canvien el principi i el final; el cor del recorregut és el mateix.
Mentre l’aprens, també la pots seguir al mòbil, amb música si vols:
I
El recorregut
El recorregut
- L’àncora d’obertura: arribar a l’aquí i ara.
- Les tres gràcies, pujant.
- El pont: obrir-se a la Presència.
- Les set i els descansos: cinc grups de set, amb un descans entre cada grup.
- El pont, baixant: meditació, escolta i confiança.
- Les tres gràcies, baixant.
- L’àncora de tancament: posar-se en bones Mans.
II
Consells per a la pràctica
Consells per a la pràctica
Fins que sigui una cançó interior
El més bonic d’aquesta pràctica arriba quan te la saps de memòria. És com una coreografia: al principi l’aprens pas a pas, i quan s’integra, s’oblida i passa a un lloc més profund. Com l’actriu que memoritza el seu text i, quan surt a escena, ja només viu el present.
Per això l’eina del mòbil està pensada per acompanyar-te mentre aprens. La idea és que a poc a poc la vagis deixant anar.
I tot i així, no es tracta de dir-la de carrereta, com un lloro. Permet-te entrar en cada paraula quan la dius, fins que quedi com una cançó interior.
També cuida el cos
Aquesta pràctica et fa bé, sí o sí. No traurem aquí tot l’arsenal científic, però hi ha estudis, tant del mala com del rosari, que mostren que aquesta mena de repetició alenteix la respiració, i això pot ajudar a calmar el sistema nerviós. La ment s’asserena i el cos ho nota.
És, també, un acte d’autocura.
El temps dels descansos
No hi ha un temps marcat: descansa-hi el temps que sentis i després segueix. Importa més la qualitat que la quantitat. Explora aquest silenci. Si apareix inquietud, pots repetir la frase i quedar-t’hi una mica més; de vegades descobriràs que hi havia més espai del que creies. Si no, segueix. Tens un termòmetre intern per a això.
La meditació
L’espai llarg arriba en tornar al pont, després dels cinc grups de set. «Soc aquí. Respiro i em deixo abraçar per la pau»: t’hi quedes, respirant suaument, tres, cinc, deu o quinze minuts. A l’eina del mòbil pots triar el temps i activar un avís amb so per no haver de mirar el rellotge. Després ve l’escolta: «Ara m’obro a la inspiració».
Deixa espai al que vingui. I si en aquella estona no arriba res, no passa res: no et frustris ni et tensis. De vegades la inspiració apareix més tard, en una conversa, en una idea que arriba de cop o en com s’ordena el dia. N’hi ha prou d’haver-te obert.
Quant dura
Dient-la a poc a poc i amb descansos curts, aproximadament:
de meditació
de meditació
Oferir la pràctica
Si et fa bé, pots dedicar aquest temps a una situació o a una persona. Ho fas a l’àncora d’obertura, amb alguna cosa així:
«Dedico aquest temps a aquesta situació, perquè rebi tota l’ajuda i l’harmonia que necessiti.»
III
Pas a pas
Amb l’eina del mòbil és molt senzill: només has de prémer «Segueix» i a cada moment veuràs què toca dir. Aquí t’ho deixem tot escrit perquè ho puguis veure sencer i tornar-hi quan vulguis.
Pas a pas
A cada parada hi ha una oració.
A l’eina del mòbil te les anirà mostrant una a una perquè les puguis dir fàcilment: només has de prémer «Segueix».
L’àncora d’obertura
El gra gran de baix. Per començar.
Ets aquí
Aquí arribes a l’aquí i ara i deixes anar el que no et fa bé. A la nit, a més, mires el dia amb tendresa.
Les tres gràcies
Pujant, una frase a cada gra.
Ets aquí
Tres frases, una a cada gra, per recordar que la vida és un regal.
El pont
La peça allargada.
Ets aquí
Aquí t’obres a una Presència amorosa que t’acompanya.
Les set
Digues-ho set vegades, una a cada gra. Cinc grups de set al llarg del cercle.
Ets aquí
Cinc grups de set grans amb l’oració a la Tendresa infinita.
Els descansos
Els quatre grans grossos entre els grups de set.
Ets aquí
Entre grup i grup, un silenci ple de llum, el temps que sentis.
El pont, baixant
En acabar el cercle, de tornada a la peça allargada.
Ets aquí
Aquí hi ha la meditació: respires i et deixes abraçar per la pau, i després t’obres a la inspiració. Acaba amb l’oració de confiança.
Les tres gràcies, baixant
Lleuger, una a cada gra.
Ets aquí
Tres gràcies, lleugeres, una a cada gra.
L’àncora de tancament
De tornada al gra gran. Per acabar.
Ets aquí
Et poses en bones Mans: de dia, per rebre i donar ajuda; de nit, per deixar el teu son a la seva cura.
IV
El sentit de cada part
El sentit de cada part
Per si vols saber per què cada gra és on és.
L’àncora d’obertura
Ens porta al present, a l’aquí i ara. De dia, deixem anar el que no ens fa bé abans que el dia comenci. De nit, mirem el dia amb tendresa: el que ha estat bonic, com cuidar-nos més, i què podríem fer diferent amb els altres. Sense jutjar-nos, i demanant ajuda.
Per què deixem anar en començar
Quan al principi deixem en aquestes Mans el que no ens fa bé i desitgem pau a totes les persones implicades, ho fem per poder deixar anar i alliberar-nos del que ens ha pogut fer mal, i també per quedar-nos amb la consciència tranquil·la. Hem normalitzat anar per la vida amb un pes a dins, amb un càrrec de consciència, amb la sensació d’haver fet alguna cosa malament. No cal que carreguem amb això. Aquí ho lliurem a aquest Amor perquè ho dissolgui i cuidi les persones implicades.
Amb aquesta pràctica i la nostra ment més tranquil·la, la pau també els arriba a elles, tant si ja es veu com si encara no. És una neteja cap a dins i cap a fora.
Així podem deixar anar i descansar. La ment s’allibera i queda oberta, receptiva, per habitar el present i la plenitud d’aquest instant. Per ser feliços no podem sostenir aquest pes. N’hi ha prou de posar-hi la fe d’un gra de mostassa: dir de veritat «t’ho dono» i confiar que quelcom més gran que nosaltres se n’encarrega.
Deixar anar aquest pes no vol dir deixar de créixer. Si hi ha alguna cosa a canviar en les coses que fem, ho anirem fent i veient amb suavitat. Per això, a la nit, ens preguntem: «Hi ha alguna cosa que potser podria haver fet diferent amb els altres?». No per jutjar-nos, sinó per anar madurant i convertir-nos progressivament en qui realment som.
Les tres gràcies
Recorden que la vida és un regal, i que desitjar ser feliç no és egoisme: és compartir el desig més profund de la Vida.
El pont
És el permís per vincular-nos amb una Presència amorosa que ens acompanya: una relació real, que es va fent a poc a poc. No cal posar-li nom. N’hi ha prou amb obrir-s’hi.
Les set
La repetició, com les onades, va calmant la ment i netejant els pensaments. «En tu el meu cor es calma» obre un espai per a la part més vulnerable, perquè també pugui ser abraçada.
Els descansos
Aquí ja gairebé no hi ha paraules. És el lloc on la pràctica es fa trobada: un silenci ple de llum.
El pont, baixant
Primer ens quedem en silenci, respirant i deixant-nos abraçar per la pau. Després obrim un espai per a la inspiració. De dia, ens obrim a ser guiades, imaginem el dia que ens agradaria tenir i deixem que aquesta Presència guiï els nostres pensaments. L’oració de confiança, de dia i de nit, recorda que no estem soles: que hi ha refugi, consol i una mirada que no jutja.
L’àncora de tancament
Ens posem en bones Mans. De dia, per rebre ajuda i ser ajuda per als altres. De nit, per deixar el son a la seva cura.
Marlanda
mar i terra
Vols la versió per imprimir?